Detall del treball d’un teler.
Diferents tipus de seda
Les sedes d’origen no animal s’han fet un lloc des del segle XX en el mercat de la moda. El fet de que fos més econòmic propicià que es popularitzessin teles com el raió o el niló. El raió, també anomenat viscosa és una fibra artificial cel·lulòsica que prové de la fusta o del cotó, mentre que el niló és un polímer. Teles que aportaven brillantor, suavitat i a més a més per un cost de producció inferior al de la seda.
En aquests moments, l’opció d’obtenir una tela d’origen vegetal i de textura sedosa sense recórrer a la crueltat animal, senyala a l’atzavara com un bon substitut. L’agave o pita és un cactus del que s’extrau fil picant les seves fulles.
El cactus anomenat atzavara o pita del qual s’extreu fil de les seves fulles picades.
Procedència de l’atzavara
L’atzavara americana o pita és originari de Mèxic, des d’on es distribueix per tot el món des del port de Sisal. Per això a vegades, també rep el nom de Sisal.
En l’actualitat, el Marroc produeix seda que prové de l’atzavara. En una visita a la ciutat marroquina de Fez, és fàcil trobar la realització de la tenyida de la fibra de forma artesanal passejant pels carrers de la Medina. A més a més, establiments de venda de teles aprofiten la curiositat dels turistes cap al teixit vegetal per mostrar l’elaboració d’aquesta en els telers.
Teler a Fez treballant amb fibres vegetals.
El futur de les fibres vegetals
L’aparició de teixits vegetals que ofereixen gran resistència i un tacte molt similar a la seda, proveeixen noves alternatives. La seda seguirà sent valorada per la seva delicada textura i per tota la seva història. Tot i això, les fibres vegetals obren alternatives ecològiques a la moda que s’han de tenir molt en compte.
