Fins al segle XVIII les peces de vestir en general eren llises, fosques, negres, tristes. Els pobres, la majoria del poble, no es podien permetre sedes i brodats més elaborats, només els rics canviaven de tant en tant per donar-li un toc més viu i animat a les seves vestidures. Tot i això, els mètodes de què disposaven per decorar els teixits, a més d’encarir molt el producte, els feien rígids i pesats.Però cap al primer terç d’aquest mateix segle es va donar una autèntica revolució tèxtil. Van començar a arribar de les Índies teixits de cotó estampats en colors vius i dibuixos exòtics; lleugers i còmodes; alegres i variats. Les noves teles fascinaven a tots, el seu preu era més assequible i es van començar a emprar tant per al vestir com per a la decoració de les llars i llocs públics.

fascinacio-per-les-Indianes-2

Fotograma de “María Antonieta” de Sofia Coppola (2006)

La Casa de la Seda de Barcelona és un bon exemple d’això. Pràcticament la totalitat de les seves parets estan folrades de seda i decorades amb preciosos motius indians. Les indianes s’imposaven i la moda, tal com l’entenem avui en dia, començava a apoderar-se dels gustos de la població, sobretot de les dones que es meravellaven de tenir un armari una mica més divers. Maria Antonieta, coqueta com poques, va ser una gran seguidora de les indianes.

Però al principi, a França, es van començar a aplicar mesures proteccionistes ja que veien en les indianes una amenaça per les indústries tèxtils nacionals. Es va arribar fins i tot a perseguir a tot aquell que s’atrevís no només a produir sinó també a lluir al carrer aquestes peces. I com més es prohibia més creixia la seva demanda i el seu preu al mercat negre.

fascinacio-per-les-Indianes-1

Vestit a la “francesa” en cotó estampat

A Espanya, per contra, es va aprofitar l’estirada i s’importaven les teles per a estampar-les  després en les fàbriques locals. La manufactura de les indianes es va començar a establir en un únic lloc, amb treballadors especialitzats per a cadascuna de les fases de la seva elaboració, principalment, dones i nens. Molts historiadors coincideixen que la introducció de les fàbriques d’indianes van assentar les bases de la revolució industrial a Espanya; eren els principis de la manufactura capitalista.

La primera fàbrica d’indianes va ser a Barcelona i poc a poc van emergir d’altres fins a convertir Espanya en un dels principals països exportadors cap a les Amèriques.

La demanda de les indianes creixia cada vegada més i la seva popularitat va arribar a tots els estaments de la societat per igual. Els pobres podien imitar els models de les luxoses i preuades sedes de l’aristocràcia i els rics, renovar el model decoratiu habitualment i esdevenir un referent de la moda dominant les tendències i allunyant-se de les classes socials inferiors.

 

Eva Barajas

Eva Barajas