Allegorie de soie. Dalí

El surrealisme sóc jo” declarà Dalí arran que el 1939 el moviment Surrealista encapçalat per André Breton el va nomenar persona non grata al grup. El gust de Dalí pels medis de masses i el kitsch, la seva indefinició política unida a la  convulsió política i social es contraposava al moviment artístic que en el seu origen pretenia l’alliberació dels lligams econòmics, polítics i morals.

Dalí y el surrealismo

Dalí i el surrealisme

 

L’artista que afirmava venir de l’ou es convertiria en un dels artistes més valorats del S.XX. La seva estrambòtica presència fa difícil separar entre artista i personatge.

I malgrat la seva peculiar personalitat foren molts els que van voler comptar amb la participació del polifacètic artista al llarg de la seva vida, ja fos com a concursant d’un programa de televisió, decorador d’aparadors, escriptor, realitzador, o  dissenyador de cartells publicitaris.

 

Cartelleria de Congressos Internacionals de Seda

L’octubre de 1950 i el 1957, Dalí fou l’encarregat de realitzar la cartelleria dels Congressos Internacionals de la Seda.

El 1950 realitzà la seva “Al·legoria de la Seda”, una al·legoria es refereix a la representació d’una idea valent-se de formes humanes, animals o d’objectes. Representant sobre el punt de fuga, apareix el capoll del cuc de seda. Les línies divergents que aquest genera ofereix papallones i la figura d’una senyora, l’al·legoria, vestida amb colorits i riques teles. A la part baixa del vestit, una gran papallona i sobre la seva mà dreta una vara d’un lepidòpter.

Allegorie de soie. Dalí

Cartell “Al·legoria de la seda” (1950, Dalí).

El 1957, a causa del Sext Congrés Internacional realitza “Avenue of Silk”, un capoll simula la silueta del rostre d’una dona, de gran similitud a les madones de Rafael, d’ella brollen papallones. Al fons s’endevina un paisatge i figures humanes.

Avenue of silk

Cartell “Avenue of silk” (1957, Dalí).

Ambdós cartells es poden veure en les visites guiades que els dissabtes al matí es realitzen a La Casa de la Seda. A més d’aquestes obres de Dalí, a la casa es poden trobar altres pintures d’artistes contemporanis que sorprenen per la seva bona integració en un espai originalment barroc. Al rebedor, tres llenços recorden les gales de la Sederia, les de 1960, 1962 i 1963. Els artistes, Lloveras, Grau Sala i Tharrats.

Obres pictoricas a la Casa de la Seda

Obres pictòriques a la Casa de la Seda

RECOMANEM

Dalí a Catalunya

Visitar el museu Dalí a Figueres, una autèntica mostra del caràcter de l’artista. Des dels anys 60, Dalí consagrarà part del seu temps a la restauració del Teatre Municipal de Figueres i convertirà l’edifici en el seu museu (inaugurat el 1974) com donació a la ciutat de Figueres.


Sheila Dorrego

[instagram-feed]