Inscripciones judías en el Call de Barcelona
Breu Història del Call.

 

En l’actualitat la religió majoritària a la Península sigui el cristianisme, això no vol dir que sigui l’única ni que amb anterioritat no hi hagués altres cultes. Per exemple, les arrels d’Andalusia es teixeixen amb la religió musulmana que durant segles habità aquelles terres; en la ciutat de Toledo convisqueren la religió catòlica junt amb la musulmana i la jueva; i, fou en la ciutat de A Corunya on s’escrigué el 1475 la bíblia jueva coneguda com a Kennicott, considerada una joia de la il·lustració medieval.

Després de l’expulsió jueva de la península ibèrica, el llegat d’aquesta comunitat s’ha anat dissolent en la memòria. Durant les últimes dècadas, a través de diverses associacions de la recuperació de la memòria històrica i associacions jueves, s’ha començat a visualitzar aquest patrimoni.

Fue en la ciudad de A Coruña donde se escribió en 1475 la biblia judía conocida como Kennicot, considerada una joya de la ilustración medieval.

Kennicott, la Bíblia Jueva escrita en 1475, considerada una joia de la il·lustració medieval.

Aquest és el cas de la mencionada anteriorment Bíblia Kennicott, encarregada en 1475 per Isaac de Braga, qui en realitat pretenia fer-se amb la Bíblia de Cervera i al no poder aconseguir-la realitzà l’encàrrec a l’escrivà Moshe Ibn Zabarah i les il·lustracions a Joseph Ibn Hayyim. Els quals, executaren una minuciosa obra d’artesania. Després de l’edicte dels Reis Catòlics que expulsà a la comunitat jueva, es perdé la pista a la Bíblia fins que el 1771 fou adquirida a Anglaterra per l’hebraista Benjamin Kennicott, de qui rep el nom, fins a 1872. En l’actualitat, l’exemplar es troba a la Biblioteca Bodelian de Boston. La Comunitat jueva de A Corunya, creu convenient que l’obra torni a la terra que li va donar vida, és per això que sol·licita que aquesta joia patrimonial torni al seu lloc d’origen, on ara només tenen un facsímil de la Bíblia.

Situant la lupa en la mateixa ciutat de Barcelona, es constata que en la ciutat habitaven jueus des d’abans de la creació del call. Encara que el terme call passà a denominar a tot el barri jueu, call en realitat significa carrer petit. Existeixen documents relatius a la comunitat jueva datats entorn de l’any 850; encara que es desconeix si durant aquest període es conformaven com a comunitat.

Jonás

En els Usatges de Barcelona (1053-1071) ja es recullen disposicions referents als jueus. La relació de la comunitat jueva amb la resta de comunitats fou canviant al llarg del temps, passant de ser figures honorables al fet que al cap d’uns segles les tensions per la convivència i diferència de costums provoquessin la seva expulsió del regne.

Inscripciones judías en el Call de Barcelona

Inscripcions jueves en el Call de Barcelona.

La relació de la Comunitat jueva amb la Casa de la Seda es vincula amb l’aparició de la matèria primera a la ciutat. La primera menció referida a l’elaboració de seda a Barcelona ens remet entorn de l’any 1200. En canvi, no seria fins al 1533 que es conformés el gremi dels teixidors de seda, dels Velers. Durant aquests gairebé tres segles, l’activitat de la sericicultura es va estar desenvolupant sense pertànyer a cap gremi. Les cròniques refereixen que els primers artesans dedicats a l’elaboració de seda eren d’origen jueu. No seria fins a l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica que els cristians els succeïssin en l’art de la seda.

La Casa Padellás, actual Museu d’història de la ciutat, té una exposició sobre la comunitat jueva de Barcelona, en la seva pàgina web, es pot trobar material addicional per realitzar una visita al call.

A més, en la Casa de la Seda, cada dissabte es realitzen visites guiades a la Casa en les que es pot contemplar el llegat dels treballadors de la seda durant aquests últims segles. I observar, que la creació d’un gremi, venia decantada per l’advocació d’aquest a un sant patró.


Sheila Dorrego


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.