Carlos Aires, Mar Negro, 2013

Barcelona recull diverses exposicions temporals que ens ajudaran a entendre una mica millor el S.XX.

Carlos Aires: Mar Negro, instalació MACBA, 2013
Carlos Aires: Mar Negro, instalació MACBA, 2013

 

El convuls segle XX, amb dues guerres mundials, una revolució i la introducció del model fordista a les fàbriques va fomentar grans canvis socials, entre ells, l’increment del flux de mà d’obra tradicionalment artesana i pagesa en operadors de fàbrica a les ciutats. El canvi de paradigma es va fer notar també a l’art, fins llavors de tall academicista i de caràcter figuratiu, a principis de segle apareixen nous llenguatges artístics així com la introducció de noves tècniques artístiques. 

 

Durant les primeres dècades de segle, els moviments artístics es disparen i comencen a aparèixer els -ismes. Cada moviment artístic es presenta amb un manifest sota el braç en el qual plasmen les seves intencions, i a vegades, el mateix moviment artístic compta amb més d’un.

 

El moviment Dadaista, del qual Duchamp és el seu màxim exponent es defineix així en un fragment del manifest de 1918 de TristanTzara: 

 

“Així va néixer DADA, d’una necessitat d’independència, de desconfiança cap a la comunitat. Els que estan amb nosaltres conserven la seva llibertat. No reconeixem cap teoria. N’hi ha prou d’acadèmies cubistes i futuristes, laboratoris d’idees formals. Serveix l’art per a amuntegar diners i acariciar als gentils burgesos?”.

 

L’art és un reflex de la societat que el crea. Així, quan Duchamp reuneix un grup d’artistes entorn del cafè Voltaire a Zuric per a crear el moviment DADA, estava reaccionant contra una societat que acabava de sortir de la Gran Guerra i s’abocava irremeiablement cap a una Segona Guerra Mundial. 

 

Presentem tres exposicions que no us heu de perdre aquests mesos: 

 

L’Institut Valencià d’Art Modern visita Barcelona a través de dues exposicions, la primera d’elles la trobarem en el Caixaforum, la segona al Born.

 

Construint nous mons: les Avantguardes històriques de la col·lecció de l’IVAM 1914-1945 (Caixaforum)

 

L’IVAM neix en 1986 a València amb l’objectiu de desenvolupar la política cultural de la Generalitat Valenciana. Els seus fons reflecteixen els principals moviments artístics del S.XX. Aquesta exposició ha recorregut mitja península i ara s’assenta per uns mesos a Barcelona.

 

El segle XX es presenta com un segle de llums i ombres, mentre s’aconsegueixen grans avanços tecnològics i es millora l’esperança de vida també avança en el coneixement d’armes més precises i l’antic continent es converteix en el camp de pràctiques d’elles. Així, Gloria Fuertes escrivia en el seu poema “Autobiografia”:

Man Ray, Le Cadeau, 1921

Man Ray, Le Cadeau, 1921

A los nueve años me pilló un carro

y a los catorce me pilló la guerra, 

[…]

Quise ir a la guerra, para pararla,

pero me detuvieron a mitad del camino.”

 

En aquesta exposició, ens tornarem a enfrontar als -ismes, principalment al surrealisme, dadaisme i constructivisme.

El ready-made revoluciona el panorama artístic, consistent en l’elecció d’un element ja creat, usualment industrial, sigui una planxa, un orinal o una roda i en descontextualitzar-ho, dotant-ho d’un significat completament diferent a través del títol. Man Ray presenta la fotografia d’una planxa amb claus en la base sota el títol de “Le cadeau”.



Molts artistes abrigallen la Revolució de la nounada Unió Soviètica. Les seves propostes de cartellisme a través de collage o de cinema social de la mà de Einsestein projecten en la ciutadania la consciència de classe i arguments per a la revolució. 

 

Encara que no tots els moviments es van aliar amb les classes populars, l’exemple més clar ve donat pel fundador del Futurisme italià, Marinetti, en el manifest del qual realitzava una oda a la velocitat, al perill i a la guerra. En el manifest fundacional del moviment és remarcable igual que polèmic el punt 9, entre altres, citant: “Volem glorificar la guerra –única higiene del món– el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, les belles idees per les quals es mor i el menyspreu de la dona.” L’art futurista, nascut a Milà es posa al servei del feixisme.

 

Mentrestant, altres moviments, com el surrealisme compten amb fervents seguidors del socialisme encara que a la seva obra no es percebi, com n’és el cas de Max Ernst.

 

Renau (Born)

Renau, Olimpiada obrera

Renau, Olimpiada obrera

L’exposició sobre l’obra de Renau al Born ajuda a reflectir el que va significar el cartellisme d’avantguarda durant la guerra civil espanyola. Renau, posicionat en la defensa de la República i en la protecció del patrimoni es veu obligat a exiliar-se a Mèxic una vegada la guerra es decanta cap al bàndol nacional. 

 

Durant sis dècades, Renau reflecteix les contradiccions de la societat, l’analitza i la critica a través de la tècnica del collage. 

 

Un Segle breu (MACBA)

Rabascall, Atomic kiss, 1968

Rabascall, Atomic kiss, 1968

Els fons del MACBA, sota l’exposició “Un Segle breu” recull els canvis que va suposar el segle XX a la ciutat comtal. L’exposició s’inicia amb l’Exposició Internacional de 1929 de Barcelona, els moviments socials dels anys 70, l’impacte dels Jocs Olímpics de 1992 a la crisi migratòria dels nostres dies.

 

Aquesta exposició enfonsa les seves arrels en el Pavelló Alemany de Barcelona dissenyat per Mies van der Rohe i Lilly Reich amb motiu de la gran exposició de 1929. Totalment innovador, sobretot si  el comparem amb els pavellons de caràcter historicista que l’envoltaven.

 

Els anys 70 apareixen imbuïts de l’esperit de justícia social com el moviment feminista, com un dels grans moviments socials. Recomanem visitar l’exposició del CCCB FEMINISMES!, pròximament al blog.

 

Sense oblidar el maig del 68 francès, les grans protestes socials contra el colonialisme i drets. A la Barcelona dels grisos comencen a brollar els moviments estudiantils pels drets que la dictadura no permetia. 

 

Per acabar amb el segle de les avantguardes, us proposo un joc: el cadàver exquisit. Un joc grupal molt popular entre els surrealistes francesos consistent a escriure diversos versos, tapar els primers i passar l’últim al següent participant. És un tipus d’escriptura col·laborativa i automàtica. Una vegada, es creu tenir el poema  acabat, o el que queda d’ell, el text resultant, és el “cadàver exquisit”.

 


Sheila Dorrego

[instagram-feed]