La Casa de la Seda en la película "Los últimos días"

Trobar una nova localització a Barcelona i a més a més, en el centre pot ser una tasca complicada, i sobretot si el que es cerca és un espai amb caràcter i història.

La Casa de la Seda es troba en un lloc privilegiat de Barcelona. Al peu de la Via Laietana i al costat del Palau de la Música Catalana.

La ciutat ja ha estat objecte de múltiples rodatges, potser recordeu a Agrado, la coprotagonista amb més encant i més autèntica de Todo sobre mi madre. El seu pis estava davant del Palau de la Música, des d’on es poden observar les columnes de mosaics florals de Domenech i Montaner; gràcies a la localització del pis, les parets de la Casa de la Seda, aparegueren en els cinemes de mig món, encara que tan sols unes mil·lèsimes de segon.

La Casa de la Seda en un instante de la película Todo sobre mi madre de Almodovar

La Casa de la Seda en un instant de la pel·lícula Todo sobre mi madre d’Almodovar

En 2013, Álex i David Pastor s’imaginaren una Barcelona apocalíptica en el llargmetratge de Los últimos días, per això, s’abandonà la imatge de ciutat jovial i mediterrània per convertir-se en un lloc plomis i deshumanitzat.

La Casa de la Seda en la película "Los últimos días"

La Casa de la Seda en la pel·lícula “Los últimos días”

La imatge de la Via Laietana devastada i deserta, també ens deixa en la retina la Casa de la Seda sota un aspecte fantasmagòric.

Les dues pel·lícules, encara que contraposades en les seves temàtiques, en la seva narrativa… coincideixen en l’indret. La ciutat barcelonina és camaleònica. Des de Biutiful de Iñárritu amb Javier Bardem de protagonista o Mientras Duermes de Jaume Balagueró amb Lluís Tosar com a cap de cartell, on ens mostraven interiors asfixiants, durs i sobretot en el cas del porter, malaltissos. Es contraposen les imatges de la Barcelona més chic i naive de Vicky Cristina Barcelona del popular Woody Allen. O la comèdia romàntica de Joaquin OristrellInconscientes, de nou amb la presència de Lluís Tosar encara que aquest cop amb Leonor Watling com a coprotagonista.

La Casa de la Seda ofereix un espai regi, d’aspecte noble, pel que no sembla haver passat el temps. Un espai en el qual es podrien rodar escenes històriques. A vegades, imagino a alguns dels personatges de Barry Lyndon, la pel·lícula de Stanley Kubrick transitant per la Sala Gremial; amb les seves vestimentes emmidonades i perruques empolvorades mentre sona la el Sarabande Main Title de Friedrich Händel o les peces dels romàntics com Bach o Schubert que es recullen en la banda sonora.

Barry Lyndon, la película de Stanley Kubrick

Barry Lyndon, la pel·lícula de Stanley Kubrick

És possible que no siguin més que deliris d’una cinèfila però el que si que està clar és que La Casa de la Seda es presenta com un valor indiscutible per a rodatges i reportatges fotogràfics. Una prova d’això és l’anunci televisiu de Nestlé Mousse Gold.

Anuncio de Nestlè Gold en La Casa de la Seda

Anunci de Nestlè Gold en La Casa de la Seda

Com diria l’Agrado, a més a més d’un lloc agradable és molt autèntic. Si heu sentit interès per La Casa de la Seda, es realitzen visites guiades els dissabtes al matí; si per una casualitat, esteu buscant una nova localització per un rodatge, us deixem la proposta sobre la taula.
 
 

Sheila Dorrego




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.