Un mica de història… Catalunya i la industria tèxtil

Catalunya té una història estretament lligada a la producció tèxtil. Durant la Revolució Industrial les fàbriques de llana i cotó van proliferar per tot el territori, tot i que dècades abans, amb l’arribada de les indianes ja s’havia començat a obrir camí.

Fábrica téxtil Barcelona Llorens i Torra

Fàbrica textil Barcelona Llorens i Torra

La Seda, un bé de luxe

La seda, va començar com un teixit que només uns pocs es podien permetre. Ja des dels seus inicis, fa dos mil anys a la Xina era un bé lligat a l’alta aristocràcia. A Espanya no va ser fins que s’establiren les primeres petites fàbriques i companyies dedicades a la producció i comerç de productes manufacturats, principalment d’indianes, que el seu ús es va estendre a la resta de capes de la població.

Vestido de seda mujer rica siglo XIX

Vestit de seda dona rica segle XIX

La seu, sinònim d’estatus social

Durant el segle XV el gremi de la seda va viure un ressorgiment que va afavorir, per una altra banda, el procés de creació institucional de les set corporacions d’ofici sederes de Barcelona.

Amb el temps el gremi dels velers de Barcelona, una d’aquestes corporacions, va anar adquirint certa influència religiosa, política i social. Feia anys que somniaven amb la possibilitat de disposar d’una seu pròpia que contribuís a mantenir la rellevància social a la qual aspiraven. Solien ser només els gremis econòmicament forts els que a partir del segle XIV van començar a tenir casa pròpia. El gremi dels barreters sempre va ser el més pròsper però el de la seda mai va voler que les seves aspiracions es veiessin truncades per no poder permetre’s un edifici propi on reunir-se.
Al principi sembla que les corporacions gremials es reunien i celebraven sessions i consells a l’església o convent on estava la capella del seu patró o patrona. Inicialment el gremi dels velers va escollir l’Església de Santa Anna de Barcelona, i a principis del segle XVII es varen traslladar al Monasteri de Santa Caterina.
El 1632, per fi, el Col•legi d’Art Major de la Seda de Barcelona va reunir bona part del seu capital per adquirir un conjunt de tres casetes en ruÏnes que feien cantonada i que oferien espai suficient per a les juntes a les quals assistien. Finalment, el 20 de gener de 1764 van inaugurar la seu corporativa situada al carrer Sant Pere Més Alt, número 1, amb el nom de la Casa dels Velers.

Detalle Sala del Gremio de los Veleros

Gremi dels Velers

La Casa de la Seda

A partir d’abril d’aquest mateix any (2016) La Casa de la Seda obrirà les seves portes al gran públic amb visites regulars tots els matins de dilluns a dissabtes. Ofereix també els seus espais per a la celebració de tot tipus d’esdeveniments corporatius, rodes de premsa, sopars de gala, desfilades, rodatges, sessions de fotos, etc.
La Casa de la Seda, declarat Monument d’Interès Nacional des de 1919, sorprèn per la seva elegància i bon estat de conservació. Fa uns 10 anys es van portar a terme les obres de restauració tant de la façana com de l’interior de la casa, on trobem, per exemple, parets folrades de preciosa seda, documents històrics i mobiliari del segle XVII.

Casa de la Seda y Palau de la Música

Casa de la Seda i Palau de la Música

Eva Barajas

Eva Barajas


Widget not in any sidebars