En l’època modernista les famílies burgeses contractaven els arquitectes per construir les seves cases i fer conèixer a la resta de la societat el seu poder i categoria. Un cas ben conegut és el del triangle de la discòrdia a Passeig de Gràcia on es demostra la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Com el que es podia veure de forma més ​evident era la part externa dels edificis, els artistes s’esforçaren molt a decorar-les i fer-les úniques.

Triangle de la discòrdia

Triangle de la discòrdia

Passejant pel centre de Barcelona és fàcil descobrir façanes curioses, que criden ​molt ​l’atenció​ doncs​ sembl​en​ quadres pintats per artistes d’altres temps. Edificis on es podria pensar que l’arquitecte va voler ​anar molt més enllà ​del disseny merament estructural. ​Parlem​ de façanes on se’ls ha aplicat la tècnica de l’esgrafiat. Aquesta tècnica consisteix a fer incisions o gratar, amb una eina especial anomenada estilet, la part superficial del cos de l’objecte o paret de manera que quedi al descobert la capa inferior. L’esgrafiat s’aplica sobre l’arrebossat d’un mur, sobre objectes de ceràmica, làpides i, en l’edat mitjana, sobre manuscrits en les il·lustracions en or. Dibuixos sobre altres superfícies, gravats com si fos un tatuatge. Explicant una història, donant informació del que succeïa en l’època en què es varen crear.

Procès restauració esgrafiats carrer trafalgar

Procès restauració esgrafiats carrer trafalgar

A les façanes de La Casa de la Seda, ​al​ ​cor de Barcelona, es poden observar esgrafiats ​que representen gegantesques figures de 4 metres d’alçada seguint el model de representació clàssic de cariàtides i atlantes. Com si de columnes grecoromanes es tractessin decoren les façanes d’aquest emblemàtic monument del segle XVIII, vestits amb teles que bé podrien tractar-se de teixits de seda.

Esgrafiats de la Casa de la Seda

Esgrafiats de la Casa de la Seda

​Recordeu quan de petits ​pintàvem ​amb ceres ​de colors​ per després cobrir-ho d’un negre fosc com la nit? A partir de llavors començava la màgia. Agafàvem un palet i tot traçant un dibuix anàvem descobrint de nou els milers de colors que durant una estona semblava que havien desaparegut per sempre. I sense saber-ho​ i abans que ens caiguessin les primeres dents, ​havíem fet servir la tècnica dels esgrafiats. ​

Esgrafiats infantils

Esgrafiats infantils


Clara Ferrer Decarpentrie





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.